“Més compendràs com més els mots t’apropin a la vora del riu de tu mateix, i sense por t’encaris amb la teva fluent realitat.
Mudances, ritmes, no fan més que ennoblir-te i afirmar-te quan els saps assumir sense recances.
Ofega, doncs, tot allò que t’allunyi del projecte de tu, i accepta totes les sol·lituds i totes les mancances sense neguit.
Fes de l’amor la norma que t’alliberi de temors i angoixes i et faci clars els horitzons del somni.”
Miquel Martí i Pol
